La edició del genoma: vers l’apropiació de la natura, vers la mercantilització de la vida.

Mentre es continuen desenvolupant i elaborant nous models de la tecnologia d’edició del genoma CRISPR Cas9 (CRISPR Cas9 la maquina d’editar el genoma ), continua la batalla per veure qui es quedarà amb la patent (i els milers de milions de dòlars que generarà), si la universitat de Berkeley, l’Institut Broad (Universitat de Harvard) o l’Institut de tecnologia de Massachusets, el MIT.
De moment hi ha dos grups de patents amb possibilitats, una de Berkeley, molt genèrica i una segona de l’Institut Broad específica per cèl·lules eucariotes, de fet Broad te 13 patents tramitant-se, a primers d’any l’Oficina de Patents va donar parcialment la raó a Broad front Berkeley.
Las nombroses empreses biotecnològiques, moltes d’elles participades per els investigadors principals i finançades per fons de capital risc, estan a l’espera d’una resolució que doni el tret de sortida per la explotació comercial en profunditat de la tecnologia.
Cualsevol empresa que vulgui utilitzar les patents es troba amb dos institucions a les que abonar els royaltis. És el cas de Intellia Therapeuticas, CRISPR Therapeutics i Editas Medicine dedicades a desenvolupar productes per la salut humana, i Caribou Biosciences, ERS Genomics i el mateix Broad Institute dedicats al sector agrícola, a la creació d’eines d’investigació i “models animals” de malalties humanes.

 

Entrebancs en el desenvolupament de les “solucions” CRISPR Cas9

No tot han de ser bones notícies per els biotecnòcrates, a mitjans de 2017, el 30 de maig, es va publicar un article que vinculava l’aparició de mutacions no desitjades (uns centenars) a l’aplicació de la CRISPR, l’article va provocar una commoció en el sector, una baixada generalitzada de les valors de les accions de les empreses biotech i una amenaça de retirada del finançament. A rel d’això l’Acadèmia va tancar files al voltant de la tècnica, els equips d’investigadors, els centres, els instituts, les universitats es van llençar sobre els autors, aconseguint en un temps rècord una retractació publicada a la mateixa revista (Retractació) … malgrat tot, en la retractació, de fet el que es diu és que manquen més dades i calen més estudis per poder afirmar que CRISPR Cas9 provoca aquestes mutacions, al contrari del que diu el principi de precaució que hauria de ser a l’inrevés, els defensors de la tècnica haurien de demostrar que és innòcua.
Malgrat que no han estat tan mediàtics (no han provocat baixades de la cotització en borsa que és l’índex de qualitat científica més emprat actualment) hi ha més estudis que demanen precaució abans de generalitzar l’edició genètica. Per exemple un que estudia la variabilitat genètica individual que pot provocar errors en el funcionament de ARN guia del desembre de 2017 (individualitat del genoma), o un altra de que detecta reacció immunològica contra la part proteínica (l’enzim nucleasa) de la sonda editora…
Sembla clar que el sistema científic/industrial no vol deixar anar una oportunitat d’or per apoderar-se de la vida, patentar-la i vendre-la de nou, és un somni de dominació, un somni que per nosaltres és un malson.

Els evident riscos del mètode CRISPR Cas9.

Per nosaltres el principal risc és la existència mateixa d’aquesta tecnologia, ja que tot el que es possible fer s’acabarà fent, ja sigui “millorament” dels humans, nous organismes OGM, la divisió de la humanitat en classes genètiques… Però hi han altres problemes, bàsicament els de seguretat, lligats al us militar i als alliberament accidentals.
En aquest marc, el Servei d’Intel·ligència dels EUA classifica la edició genètica com una amenaça important, al mateix nivell que les bombes nuclears de Corea, els míssils de creuer russos o les hipotètiques armes químiques de Siria.
Al seu web (web director intel·ligència) consideren que el baix cost, senzillesa i facilitat d’us pot donar lloc a “un mal us deliberat o accidental que podria tenir amplies implicacions econòmiques i de seguretat nacional” (edició genètica arma de destrucció massiva).
Malgrat que l’entramat bioindustrial ha aconseguit posar sordina a aquestes consideracions, queda clar que els “dolents” (la CIA, la NSA… etc) veuen un risc cert en la edició del genoma, un risc per l’hegemonia i l’existència del seu estat i el seu entramat corporatiu … molts més motius tenim nosaltres pe veure el risc de dominació que impliquen!!.

PER UN MON LLIURE Y SALVATGE

Anuncios